miércoles, 5 de agosto de 2009

"Primer la por de tot començament. Almenys en mi, cada vol i cada sensació que experimento se'm fan completament nous. Sempre hi ha qui ronca amb la boca oberta, qui es menja tot el que troba, qui fa mil excursions al lavabo claustrofòbic, qui escriu un diari personal que el del costat s'està llegint de reüll, qui es santigua, qui fa fotografies, qui baixa el plàstic de la finestra per no mirar-hi ni per "casualitat", qui toca els ous a tot déu, qui no es descorda el cinturó ni quan s'apaga la llumeta, qui es tira pets, qui badalla mil cops perquè té taps de cerumen a les orelles i se sent sord, qui calla, qui parla, qui s'enamora, qui tira enrere el seient només per molestar i qui té fantasies. Tot allò de principi m'esfereïa, però un xic més tard, quan els motors sonaven amb força i els arbres passaven cada cop més ràpid, vaig voler que tot tirés endavant amb fúria. M'era igual trencar l'harmonia i la calma del mar serè en que es converteix el cel a les alçades."

No hay comentarios:

Publicar un comentario