Ets el més preciós que m'ha passat mai, jo no m'ho explico.

L'he encertada? Em dones quinze punts porfi? Sí, com a l'examen de física...

"Se l'enduen dins una capsa de mort. Se l'emporten! Que se l'emporten, ja s'està allunyant. S'allunya dins una capsa de mort! A una part de mí se l'estan enduent."

La Verge de les Rambles ploraba llàgrimes liles. Gastava perfilador d'ulls Astor negre i rimmel blau elèctric. És clar que com a bona verge ploraba les seves pertinents llàgrimes ensangonades, les seves llàgrimes de puresa i de dolor. Però com ja he dit, la Verge de les Rambles es resseguia els ulls amb tinta negra i s'empastifava les pestanyes amb rimmel. Potser per això les llàgrimes li brollaven d'un lila fosc. La Verge de les Rambles s'assentava als portals cama sobre cama amb els texans esquinçats. Ni arribava als vint anys i fumava Wilson amb fastig i amb una cella sutilment aixecada. La Verge de les Rambles tenia visions, sabia quan a una noia l'havien deixat tirada a la porta del cinema amb llàgrimes als ulls - Tranquila, nena ( i expulsava el fum fent aros per la boca)- sabia quan un arrogant tenia banyes de cérvol - Pobre imbècil ( i feia una bombolla amb el xiclet)- sabia qui guanyaria els partits de lliga (feia quinieles totes les matinades, a cosa de les dues o dues i mitja, tenia insomni). La Verge de les rambles havia vist a Maria Magdalena i a Joana la boja alguna nit al seu llit partint-se el cul en veure's en boca de tants i tan equivocadament. La Verge de les Rambles tenia un cos de proporcions perfectes, delicat, que sempre sortia mogut a les fotografies. El mogut just per a ésser misteriós, incert, bell. La Verge de les Rambles havia tingut cinc o sis xicots formals, però ara havia decidit mantenir-se verge temporalment. La Verge de les Rambles feia cinc o sis anys que no ho era, però a estones tenia ganes de tornar a ser-ho, potser per la barreja de fàstic i enveja ignorant que va agafar-li al gènere masculí. S'assentava als bancs de la Rambla tots els diumenges, quan tallaven el tràfic. S'hi assentava per a llegir obres de Valle-Inclán, per a mastegar xiclet i alçar la cella i per a mirar la gent.

La Verge de les Rambles és un àngel caigut.