jueves, 16 de julio de 2009

El metro de París.


"El temps era un tresor enyorat per tota aquella gent. Tenien vides molt complertes i ajustades i coincidien en no donar importància als moments com aquell viatge al metro. No ho consideraven temps útil, més aviat els enutjava, els angoixava. Ningú disposava de temps per baixar perquè si a qualsevol estació i descobrir les subtileses de la seva pròpia ciutat. L’encant que feia que, per atzar, baixessis cinc parades amunt o avall, fessis un viatge al llunyà passat de la burgesia del segle divuit o bé un viatge entre les oficines més futuristes i inimaginables. Però no calia baixar per a gaudir de subtileses. En una de les obertures de portes de la màquina, va pujar-hi una dona de raça negra, preciosa. Anava guarnida amb robes d’allò més estranyes per a la resta de gent. Portava roba del seu país, antiga, passada de moda, acolorida i florida. Va ser la primera i última persona que vaig sentir saludar al entrar...i de seguida es va posar a cantar. Cantava perquè entre aquells luxosos edificis, màquines, cotxes i parisencs del futur, no tenia res. La gent que la rodejava, per un moment de casualitat van preguntar-se què feia, i després van continuar dormint, mirant-se el modern rellotge de polsera, escoltant el reproductor de música o parlant i rient amb els amics. Aquella dona cantava que necessitàvem amor, comprensió i atenció si no volíem que els segles, la vida i la tecnologia passessin en va. En aquells moments, desdibuixada per la velocitat, va aparèixer a les finestres la gran i metal·litzada torre que anys enrere havia donat tanta fama a la ciutat. Admirable i majestuosa, arribava als núvols dels dies grisos, a la lluna i als estels de les nits. Però al vespre d’un dia laborable, ni la torre més moderna i preciosa, ni el paisatge, ni la veu i les paraules d’una dona escalfaven els cors de la freda gent del futur."
I no ens cal ciència ficció per a explicar històries, ni deixar anar massa la imaginació per escriure’n. El futur som nosaltres i és viu (o ben mort?) a les ciutats...

No hay comentarios:

Publicar un comentario