jueves, 17 de diciembre de 2009

Solitud...onada curiosa la solitud. Mar d'hivern, tarda esgrogeïda, rampell de saltar finestra avall. Senyora de mans congelades i somrís trencat, pell de gallina, terror als ulls. Llágrima més llàgrima menys, nit sense estels. Paraules de lloguer, sexe sense amor, crit de clemència a la fi. Solitud...vida sense raig.

Els porus de la meva pell sagnen solitud. Suen solitud. Es desfàn en mars de llàgrimes de solitud. Els ossos se’m claven a la pell i me l’ericen. L’alè de solitud és llunyà, com d’un llac glaçat de Lapònia.

2 comentarios: